Cicle de cinema sobre Migracions a la Biblioteca

Aquí teniu ja el text que del fulletó:

 

Vente a Alemania, Pepe 

Aquesta pel·lícula narra com vivien els espanyols que emigraven a Europa per poder treballar i viure. És una comèdia amb unes pinzellades dramàtiques, fet que ens permet trobar l’equilibri per poder somriure quan la situació es torna tensa, una bona combinació amb un drama real de fons.

 

Ens trobem a la dècada dels anys setanta, període en què el tardofranquisme recull el conflicte entre la societat tradicional i la modernitat. L’adaptació és imprescindible. Per això en el film podrem veure els enfrontaments entre la vida tradicional d’un poblet dels Monegres (a l’Aragó), on dominen els valors del règim, i una ciutat del nord d’Europa, moderna i industrialitzada.

 

En aquest període, l’emigració va ser necessària per motius econòmics, així com per a l’adaptació de l’economia mundial. El règim va utilitzar el cinema, i, concretament, Vente a Alemania, Pepe, com a mitjà de propaganda per afavorir l’emigració a Alemanya. No podem oblidar els beneficis que va aportar a l’economia espanyola: la reducció de les altes taxes de l’atur i l’entrada de divises. Un exemple: la parella que vol construir una benzinera al seu poble. L’únic somni permès pel franquisme era la prosperitat econòmica.

 

La pel·lícula és un reflex de la imatge que es tenia d’Alemanya a l’Espanya del moment: un país per emigrar-hi, fer-hi diners i passar-s’ho bé. Són unes expectatives que no es compleixen i el somni no quedarà acomplert. Aquest fet provocarà conflictes entre la visió que els emigrants tenen de la societat d’acollida abans d’emprendre l’odissea, i la realitat que els espera. Aquesta visió distorsionada és afavorida pels que retornen i expliquen les suposades meravelles del món d’on vénen per amagar les misèries que estan vivint, la seva pròpia frustració i la solitud en què es troben.

 

En aquest context, Pepe marxa cap a Alemanya, sense documentació, enlluernat per les meravelles que explica el seu amic sobre el país. Promeses de treball, molts diners amb rapidesa, llibertat sexual… Tot falòrnies, en el moment d’arribar s’adona que tot és una gran mentida.

La realitat: s’ha de treballar des de les cinc del matí fins al capvespre, dur a terme dues o tres feines, ser repatriat si no es té la documentació necessària, respondre a les expectatives que un mateix s’ha imposat, un món ple d’aparences, estalviar per… Podrem veure un reflex de la nostra societat actual. Hi ha molts paral·lelismes: l’enyorança, la solitud, la sensació de sentir-se perdut, els records dels elements més tòpics del propi país: la música, la dansa, el menjar…

 

A tot això s’hi ha d’afegir els mal anomenats sense papers. El protagonista arriba al surrealisme afirmant que no té la documentació necessària per treballar perquè s’ha oblidat els papers. Amb aquesta trampa el franquisme intentava negar una realitat: que molts espanyols marxaven indocumentats, il·legals, alhora que s’amagava l’explotació de mà d’obra barata. Un paral·lelisme vigent en l’actualitat.

 

Vente a Alemania, Pepe no és una pel·lícula per ser citada com a obra mestra, però sí que és un clàssic, malgrat restar ignorada per molts crítics i ser poc ressenyada en els llibres d’història del cinema espanyol. I cal tenir-la en compte, ja que Pepe i els seus companys representen la personificació d’un moment històric que no hem d’oblidar. Encara que l’escena final aboni els plantejaments del règim: Pepe torna a casa i continua amb la gran mentida, tot i que ell n’ha estat una víctima.

 

Un altre tipus d’immigrant, en aquest cas polític, seria el metge republicà exiliat que no ha tornat, ni tornarà, per motius molt diversos. Però el paper de l’exiliat sorprèn en aquesta mena de pel·lícula vinculada al règim. El metge té un paper discret però interessant. Critica el sistema polític, però estima la terra. És com una premonició del que ha d’esdevenir-se: la reconciliació, una reconciliació basada en l’economia i apel·lant a l’amor patri des de la mateixa dictadura.

 

Obejctius:

Oferir una nova perspectiva de les pel·lícules titllades d’“espanyolada” amb una visió més crítica, històrica i actual.

Observar quins elements o grups socials cohesionen la societat en aquell context històric de la dècada dels setanta a Espanya (els valors morals del règim dictatorial) i Alemanya (els diners, la modernitat i la llibertat sexual).

Recordar les condicions laborals i socials en què vivien molts espanyols emigrants, a la dècada dels setanta, a Alemanya i a altres països d’Europa.

Observar amb quines dificultats es troben els emigrants quan arriben: la llengua, els costums, els desenganys, falses esperances, documentació, habitatge…

Percebre la diversitat d’emigrants i de motius que hi ha per emigrar.

Analitzar per què l’emigrant, en moltes ocasions, mostra una imatge fantasiosa, opulenta, del lloc on treballa i no reflecteix la realitat.

Observar quin tractament reben els emigrants documentats i els indocumentats.